Aquest recurs té com a objectiu ajudar a millorar el comportament dels infants en diverses situacions sota la supervisió d'un adult.

El comportament del nin dependrà de l'ambient o entorn on es troba, així com també de les persones que l’envolten o de qualsevol altre objecte amb què interactua en el dia a dia. D'aquesta manera, la manifestació de certes conductes adequades s'haurà de tractar mitjançant reforçament positiu. Per tant, si volem que hi hagi un canvi positiu en el seu repertori, hem d'ajudar els infants de manera natural mitjançant l'ús dels reforçadors, com explicarem més endavant. Per això, hem de tenir en compte l'edat de l’infant i les conductes que volem augmentar de manera positiva a través de l'administració dels reforçadors.

Abans de continuar, cal esmentar que un reforçador fa referència a «qualsevol estímul que augmenta la probabilitat que una conducta es repeteixi en un futur» (Ruiz, 2019).

D'altra banda, el reforçament positiu «és un tipus de tècnica conductual operant, que serveix per desenvolupar o incrementar conductes» (Ruiz, 2019).

Amb reforçament, ens referim a l'administració d'un estímul just després de l'aparició d'una conducta, que, com a conseqüència, incrementa la probabilitat que aquesta conducta es torni a repetir en el futur. En termes generals, aquelles conductes que volem potenciar són aquelles conductes que resulten adaptatives per al desenvolupament de l’infant (Ruiz, 2019).

Per començar a posar en pràctica aquesta tècnica de reforçament positiu anomenada economia de fitxes, primer, hem d'especificar quines conductes volem augmentar i, segon, les hem de definir en positiu, no en negatiu, per evitar confusions. Posam com a exemple el fet de desar les juguetes després d’haver-hi jugat: si les desa quan toca, se li ha de donar un reforçador secundari en forma de fitxa (per exemple, un adhesiu en forma d'estrella, un de color verd, o un altre que sigui atractiu per a l'infant), que més endavant podrà ser intercanviable per un reforçador primari, que, en aquest cas, pot ser una activitat que li agradi, per exemple, anar a jugar al parc. Aquest tipus de reforçador és una activitat que fa referència a unes conductes que resulten plaents per a l'individu (Ruiz, 2019).

En haver-se produït la conducta desitjada, és eficaç donar-li la fitxa de manera contingent, és a dir, premiar una vegada que s’ha donat la conducta, perquè, si s’aplica el reforçador amb demora, no aconseguim que s'instauri la contingència conductual, és a dir, el reforç.

Si volem aplicar bé la tècnica, hem de fer una taula d'equivalències per a cada infant, que ha de fer un adult, la finalitat de la qual és administrar els reforçadors secundaris per a la conducta desitjada (vegeu la taula següent com a exemple). Hem de saber que no tots els reforçadors tenen el mateix grau de recompensa per a cada infant, per tant, cal tenir en compte que en una taula d'equivalències només es podran determinar com a mínim dues i com a màxim cinc conductes per infant, i han de ser conductes manejables.

Exemple de taula amb què s'administren les fitxes:

	dilluns	dimarts	dimecres	dijous	divendres
fer el llit	sí	sí	no	no	sí
fer els deures	no	sí	sí	sí	no
desar les juguetes	sí	sí	sí	sí	no

Taula d’equivalències:

• fer els deures: 5 gomets verds → anar al parc
• desar les juguetes: 5 gomets verds → poder mirar la televisió el cap de setmana

Com ja hem comentat, a la taula d'equivalències s’hi han de reflectir totes les conductes que volem canviar i augmentar, juntament amb els dies de la setmana, i servirà perquè quedi constància de les fitxes que aconsegueix l’infant. Com més estrelles o fitxes acumuli, més premis obtindrà, i així aprendrà a instaurar la conducta de desar les joguines.

Cal destacar que el reforçament positiu ha de ser proporcional a l'esforç que l’infant fa per a la conducta que es vol reforçar. De la mateixa manera, els reforçadors tant secundaris com a primaris han d’anar acompanyats per reforçadors naturals (socials), com, per exemple, elogiar-los per reconèixer la feina que han fet: «ho has fet molt bé», «bona feina», entre d'altres. Aquest tipus de reforçadors que acabam de comentar són de caràcter interpersonal i abasten el llenguatge verbal i no verbal (Ruiz, 2019).

Com totes les tècniques d’intervenció psicològica, fer ús d’un programa d’economia de fitxes presenta tant avantatges com desavantatges. A continuació, les comentarem.

Què cal tenir en compte a l'hora d'administrar un programa de fitxes?

En primer lloc, els reforçadors primaris no han de ser res que l’infant pugui consumir com a tal, com, per exemple, un caramel, ja que aquest tipus de recompenses poden arribar a saciar el nin, de manera que perden el valor com a reforçador. A causa d'això, podem fer ús d'un altre tipus de reforçadors, com ara socials o en forma d'activitats. Així, el risc de sacietat és molt menys elevat.

D'altra banda, és una tècnica que requereix temps i atenció per dur-la a terme, ja que primer hem de decidir quines conductes volem reforçar, és a dir, les conductes que cal augmentar en l’infant, que seran diferents en cada cas i vindran donades per una anàlisi prèvia i la identificació del problema. Han de ser conductes gestionables, que puguem controlar.

Finalment, cal dir que els reforçadors que s'administren s’han de triar en funció de les característiques i els gustos de cada infant.

Per aprofundir en les tècniques de modificació de conductes o obtenir-ne més informació, acudiu a un professional.

Material elaborat per Arianne Manaois Locquiao i Rocío Frau Gracia, estudiants del grau de Psicologia.

Referències

• MundoPsicologos. (2021). ¿Qué es el refuerzo positivo? Ejemplos que te ayudarán a modificar una conducta. Obtingut de <https://www.mundopsicologos.com/articulos/el-refuerzo-positivo>. 
• Ruiz, L. (2019). Los 16 tipos de reforzadores (y sus características). Obtingut de <https://psicologiaymente.com/psicologia/tipos-de-reforzadores>.