És necessari conèixer quines són les competències bàsiques i corresponents a cada etapa educativa per ser capaços de detectar si l’infant segueix un desenvolupament normal o més aviat un desenvolupament patològic amb alteracions.

Amb aquesta intenció, exposarem el contingut sobre el desenvolupament normal de les competències de la persona, emmarcant-lo en els diferents nivells educatius del nostre sistema escolar:

Educació Infantil (3-6 anys)

Nivell motor: continuen els progressos motors propis de la primera infància.

• L’infant controla més el cos i els moviments
• Adquireix més destreses motores gruixudes i fines que li permeten implicar-se en activitats de joc, com ara fer botar una pilota, botar a peu coix, botar corda, entre d’altres
• Dibuixa
• Aprèn a escriure

Nivell cognitiu: el progrés cognitiu va des d’operar amb estímuls presents fins a construir representacions mentals de la realitat a partir de l’experiència.

• Apareixen els processos simbòlics. L’aplicació d’aquestes representacions mentals s’observa sobretot en el joc, en què s’inclouen representacions d’objectes o de personatges que no són presents
• Apareixen els processos simbòlics. L’aplicació d’aquestes representacions mentals s’observa sobretot en el joc, en què s’inclouen representacions d’objectes o de personatges que no són presents.
• La memòria es va perfeccionant i preparant per a l’etapa escolar.
• Ja es percep a si mateix com un individu independent i entén que la seva conducta té efectes sobre els altres.

Nivell lingüístic: entorn als quatre anys, la parla de l’infant és similar a la de l’adult.

• Incorpora sons que tenen una pronúncia de cada vegada més complexa.
• Fa servir frases complexes, sintàcticament i fonèticament correctes.

Nivell afectiu:

• L’infant es va sentint més part de la família i del seu petit món (guarderia, altres infants, etc.).
• Els objectes de transició, pels quals té una certa inclinació, són molt importants en aquesta etapa, ja que li proporcionen seguretat en situacions que li resulten estressants.
• Apareixen les conductes d’oposicionisme (l’ús del « no ») i de desobediència.
• L’infant es comença a identificar amb el seu propi sexe; es descobreix els genitals com a font de plaer i li apareixen els sentiments de vergonya.

Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga.