Competčncies en l'educaciķ primāria

This language version doesn't exist

És necessari conèixer quines són les competències bàsiques i corresponents a cada etapa educativa per ser capaços de detectar si l’infant segueix un desenvolupament normal o més aviat un desenvolupament patològic amb alteracions.

Amb aquesta intenció, exposarem el contingut sobre el desenvolupament normal de les competències de la persona, emmarcant-lo en els diferents nivells educatius del nostre sistema escolar:

Etapes del desenvolupament
Infància Adolescència
Primera Infància Educació Infantil Educació Primària Educació Secundària
0-3 anys 3-6 anys 6-12 anys 12-18 anys

Educació Primària (6-12 anys)

Nivell motor: el desenvolupament de l’infant en aquesta etapa és més lent i progressiu.

  • Els moviments esdevenen més complexos, específics i diferenciats.
  • Es perfeccionen les destreses motores: escriptura, vestir-se tots sols, ús d’utensilis, etc.).
  • Augmenten la flexibilitat, el control muscular, i la coordinació perceptiva i motriu.
  • Es mou d’una manera més àgil i equilibrada.
  • Adquireix habilitats motores noves en les activitats esportives i en els jocs, i participa en jocs grupals, competitius i de taula.
  •  Milloren les destreses motrius fines més complexes, com ara dibuixar, retallar, etc.

Nivell cognitiu: l’infant desenvolupa un pensament lògic i racional.

  • És capaç de donar respostes de conversació de la quantitat numèrica, la substància, del pes, de la longitud, etc.
  • Pot completar una sèrie de més gran a més petit, i viceversa.
  • Sap fer classificacions d’objectes a partir de categories vàries (formes, colors, grandàries).

Nivell lingüístic: l’evolució del llenguatge continua.

  • Entre els 6 i 7 anys s’acaben d’adquirir els fonemes més complexos.
  • L’infant ja concep el llenguatge com una eina de comunicació poderosa, ja sigui per comunicar coses com per treure partit dels aprenentatges escolars.

Nivell afectiu:

  • La relació amb els companys i amics és molt més intensa, la qual cosa facilita el perfeccionament de donar i rebre afecte, i va deixant de percebre els seus pares com a omnipotents, però sense perdre l’afecte envers ells.
  •  L’infant pren consciència de les pròpies reaccions afectives i emocionals, i aconsegueix raonar-les.
  • Davant un contratemps, abans hi reaccionava amb plor o por, però ara pot començar a expressar-se verbalment d’una manera més agressiva.
  • Comença a adquirir el sentit de la responsabilitat.

Nivell social:

  • Cerca els grups d’amics per jugar.
  • Aprèn regles socials i sentit de convivència.
  • De cada vegada dona més valor a les opinions dels amics que a la dels pares o professors.

Les relacions socials tendeixen a ser amb iguals del mateix sexe i s’agrupa en colles, cosa que li permet posar en pràctica la independència de la família i, en alguns casos, s’hi postula en contra, si anteriorment la relació no era adequada

Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga.