Estils parentals d'educaciķ i les repercusions que tenen

This language version doesn't exist

Els pares exerceixen un paper clau en l’educació, i el tipus d’ensenyaments que donen als fills es basa en:

  • Les seves experiències prèvies percebudes
  • En com es varen posicionar com a fills
  • La imitació o el rebuig dels models educatius de l’entorn immediat
  • La cultura a la qual pertanyen

Dimensions dels patrons bàsics parentals

Seguint Baldwin i Baumrind, alguns patrons bàsics dels pares, quant a pautes educatives, poden agrupar-se en les dimensions següents:

Control

Els pares utilitzen diferents estratègies per exercir control sobre els fills:

  • Afirmació de poder: càstigs, amenaces, etc.
  • Retirada de l’afecte: no parlar al fill, ignorar-lo, etc.
  • Inducció: fer-li reflexionar

Comunicació

  • Pares amb nivell de comunicació elevat: solen explicar al fill les raons de les seves accions; li argumenten i raonen, li demanen que expressi les seves opinions.
  • Pares amb nivell de comunicació baix: no solen preguntar al fill la seva opinió en la presa de decisions.

Maduresa

  • Pares amb nivell d’exigència de maduresa elevat: pressionen el fill perquè sigui autònom i prengui decisions per si mateix.
  • Pares amb nivell d’exigència de maduresa baix: solen subestimar les competències del fill i creuen que no és capaç de fer una tasca determinada.

Afecte

Els pares afectuosos expressen interès i afecte explícits envers el fill, i estan pendents de les seves necessitats emocionals.

Estils parentals

Combinant aquestes quatre dimensions, podem diferenciar els diferents estils educatius (Cecilia Ruiz i Manuel Esteban, 1999):

Estil autoritari

  • Nivells de control i exigències de maduresa elevats
  • Nivells de comunicació i afecte explícit baixos

Conducta dels pares

  • Imposen moltes normes als fills
  • exigeixen obediència estricta

Conducta dels fills

  • Obedients, ordenats i poc agressius
  • Tímids, aprensius i vulnerables a les tensions

 Repercussions negatives envers els fills:

  • Falta d’autonomia personal
  • Poca creativitat
  • Escassa competència social
  • Baixa autoestima

Estil permissiu

  • Nivells d’afecte explícit i de comunicació elevats
  • Nivells de control i exigències de maduresa baixos

Conducta dels pares

  • Mostren afecte, però posen pocs límits
  • Manifesten acceptació per les conductes, desitjos i impulsos dels fills
  • Utilitzen poc el càstig

Conducta dels fills

  • Són més alegres i vitals que els fills amb pares autoritaris

Repercussions negatives envers el fill

  • Problemes per controlar els impulsos
  • Dificultats per assumir responsabilitats
  • Immadurs i baixa autoestima
  • Poden mostrar conductes agressives i capritxoses

Estil indiferent

  • Nivells baixos en totes les dimensions: comunicació, afecte explícit, control i exigències de la maduresa

Conducta dels pares

  • Donen poc als fills, però també els exigeixen poc
  • No imposen normes per complir
  • No manifesten afecte envers els fills
  • Els vincles entre els membres de la família són de baixa intensitat
  • Presenten una certa indiferència per les conductes dels fills

Repercussions negatives envers els fills

  • Solen ser infeliços i desarrelats
  • Hi ha la possibilitat que desenvolupin conductes delictives

Estil democràtic

  • Nivells alts en totes les dimensions: comunicació, afecte explícit, control i exigències de maduresa
  • És l’estil idoni!

Conducta dels pares

  • Els pares tendeixen a ser directius amb les conductes dels fills
  • Estableixen regles clares i adequades
  • Poden utilitzar el càstig, però l’acompanyen del raonament
  • Tenen en compte els drets i deures dels fills
  • Manegen una comunicació oberta i freqüent
  •  Mostren afecte, però no són indulgents
  • Encara que controlin i dirigeixin els fills, tenen en compte els seus sentiments i punts de vista

Conducta dels fills

  • Solen tenir un bon autocontrol
  • Autoestima elevada
  • Saben enfrontar situacions noves amb confiança
  • Són constants en les tasques que comencen

Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga