Hora del joc lingüístic

This language version doesn't exist

Ja sabem que algunes de les eines més útils per avaluar els nins són el dibuix i el joc. Així doncs, hem creat una guia per avaluar el desenvolupament lingüístic i les capacitats de comunicació dels nins a través del joc. Per fer-ho, ens hem basat en la publicació El llenguatge del nen. Desenvolupament normal, avaluació i trastorns (Narbona, J., Chevrie-Muller, C., 2003).

  • Contextos d'observació: com més variats siguin els contextos en els quals observem el nin, més representativa serà la informació que obtindrem de la seva competència lingüística (a classe, al parc, jugant amb un amic, conversant amb el germà, amb sa mare, etc.).dibuix
  • Temps d'observació: entre 15 i 45 minuts per obtenir com a mínim 50 enunciats. Hi ha nins que oposen més dificultats perquè els avaluïn (dèficit d'atenció, hiperactivitat, oposicionisme, retraïment, etc.). Els professionals podríem dividir la sessió en tres moments de quinze minuts cada un.
    1. Parlar sobre les joguines
    2. Conversar sobre l'escena/el joc creat
    3. Període complementari (a vegades, amb l'ús de làmines o llibres) per corroborar aspectes puntuals que no hagin aparegut fins al moment.
  • Material: que li permeti interaccionar, crear escenes de la vida quotidiana, conversar, etc. També podem utilitzar làmines perquè el nin produeixi paraules concretes. Els nins més petits prefereixen joguines, mentre que els més grandets parlen més extensament amb làmines. Algunes idees de grups de materials que podríem utilitzar són:
    1. Ninots que representin personatges d'una família: pare, mare, fills, avis, mobiliari bàsic d'una casa, etc.
    2. Vaixella de cuina: plats, coberts, tassons, olles, etc.
    3. Animals (moix, ca, cavall, etc.) i mitjans de transport (cotxe, camió, helicòpter, tren, etc.).
      Començam amb el primer grup d'objectes; la resta, el mantenim amagat, perquè els nins petits es desorganitzen fàcilment quan hi ha una gran quantitat de joguines. Després, hi incorporarem el segon grup. El tercer grup el mantindrem en reserva en funció de l'interès, la creativitat, etc
  • Consignes: les adaptarem a la conducta del nin. Habitualment, col·locam les joguines pel terra o damunt la taula i li diem: «Mira!, jugarem amb això…». Si el nin no comença a jugar espontàniament, li ho suggerirem: «Podríem jugar a la família: aquest és el pare; aquesta, la mare; aquests, el nin i la nina…» (presentant cada personatge), «Muntarem junts la casa».
  • Mètodes de registre: els més usats són les notes a mà, l'enregistrament magnetofònic i el videoenregistrament.
  • Rol de l'examinador: hem d’animar el nin perquè es comuniqui. Hem de parlar tan poc com sigui possible i mirar de fer-li preguntes obertes que li facilitin expressar-se. És important mostrar molt d'interès respecte del que diu el nin, els gestos que fa, la mímica, expressions facials exagerades, etc. Convé pronunciar expressions carregades d'afectivitat: «Quin ensurt!», «Oh!», i «Ara què passarà?».
  • Estratègies que faciliten la comunicació:
    • On hem de situar el nin?: al terra o damunt la catifa, en el cas dels més petits; a tauletes i cadires baixes.
    • Motivació inicial: volem despertar l’interès del nin a partir del material per jugar. L'edat i el nivell mental incideixen en l'elecció, els seus interessos i també en l’estadi de joc en què es troba.
    • Preguntes: fer-ne, però no abusar-ne. És un recurs que utilitzam molt, però que té limitacions. De vegades afavoreix les respostes curtes. Convé usar expressions no gaire directes: «Em sembla que...», «No em recordo si...», «Trob que...». També funciona parafrasejar el que diu el nin (repetir-ne l'última frase o resumir el que ha dit), ja que aquesta estratègia sol estimular-lo a continuar parlant.
  • Quan hem d’aturar la sessió?
    • Quan l'interès decaigui significativament, quan augmenti la dispersió o aparegui la hiperactivitat podem intentar alguns recursos per reactivar la implicació del nin, com ara treure el tercer grup de joguines (animals i transports) per organitzar una competició de cotxes o una passejada pel zoològic..., canviar d’ubicació (de la taula al terra).
    • En última instància, l’hem d'acabar abans de forçar la interacció i deteriorar el bon vincle establert.

Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga.