Intel·ligència emocional és la capacitat per identificar les emocions pròpies i les dels altres, usar-les per facilitar el pensament, comprendre’n la complexitat i regular-les de manera apropiada. Per tant, la intel·ligència emocional és complementària a la intel·ligència i la personalitat.

Les competències emocionals són la capacitat per gestionar de manera adient un conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens emocionals i afectius.

Els llaços emocionals que s’estableixen intensament entre pares i mares i fills o filles fan necessari que els uns i els altres aprenguin a ser emocionalment intel·ligents, amb l’objectiu d’aconseguir viure tots junts amb més benestar. Les relacions interpersonals –i en primer lloc les familiars– són un dels factors més importants del benestar emocional o de la felicitat.

En l’adolescència es produeixen alguns canvis en la conducta social:

• L’adolescent necessita ser acceptat pels seus iguals.
• S’adopten senyals, distintius, normes del grup i una determinada manera de parlar (argot), que el fan sentir-se com a membre del grup.
• És hipersensible al ridícul. Necessita la seguretat de ser acollit en el grup i no trobar-se amb actituds de desconfiança.
• Necessita l’amistat. Cerca estrènyer els llaços d’amistat, molts dels quals es conservaran durant la vida adulta.

Els pares i mares podem seguir una sèrie de consells:

• Intentar que no se sentin vigilats, perquè només s’aconsegueix que es repleguin en si mateixos i es tanquin més. En vigilar-lo, l’únic que aconseguim és que pensi que no li tenim confiança.
• Hem de donar l’oportunitat que participin de forma activa en les decisions que afectin la vida en comú de la família. Com més participen en les decisions i més responsabilitat els donam, menys cerquen a fora la llibertat, ja que la van aconseguint dins la família.
• Intentar que les coses no siguin blanques o negres, un punt intermedi serà la millor manera d’entendre’ns amb ells.
• En aquesta etapa són necessaris, més que mai, la persuasió i el diàleg, i evitar les imposicions. Heu de saber escoltar, comprendre, dedicar-hi temps. En aquesta època serveixen de poc les postures autoritàries.
• Evitau de burlar-vos-en; mostrau-vos compassius; més encara, feu-los sentir que els enteneu. Conservareu d’aquesta manera davant ells la vostra autoritat moral, que tant necessiten sense saber-ho, per encaminar-los correctament vers l’edat adulta.

Material elaborat per Eulàlia Porter, psicopedagoga.