La tecnologia i els fills

Informació per a pares i mares que acaben de donar un mòbil al seu fill o tenen la intenció de donar-l’hi

La tecnologia fa temps que ha arribat a les nostres vides, i ja hi quedarà. Per una banda, sembla que
té avantatges clars, i per l’altra, ens fa por.

Hi ha moltes tecnologies diferents (videojocs, xarxes socials, plataformes de vídeo a demanda…), però com que la majoria «passen darrere un mirall negre» (heu vist la sèrie?), hem agafat «por a les
pantalles».

Les coses noves sempre ens han fet por (és un fet adaptatiu). Ens fan por les TIC (ara es diuen TRIC, tecnologies de la relació, la informació i la comunicació), però no fa molt es pensaven que els llibres farien que s’acabàs el món.

A l’escola compren pissarres digitals i utilitzen aules virtuals, però darrerament prohibeixen als estudiants que hi duguin els mòbils. Per què? Perquè quan una cosa ens fa por, tendim a fugirne i evitar-la… i prohibim a les persones que més estimam que utilitzin allò que ens fa por.

Ens haurien de fer por les TRIC? Sempre, o només en certes ocasions? Per què ens comportam de manera diferent «darrere una pantalla»? Fa vint anys que Suler va definir l’efecte de desinhibició en línia.

Les hauríem de prohibir? És possible prohibir-les? Què passa quan prohibim una cosa? En realitat, si prohibíssim les TRIC, la qual cosa és pràcticament impossible, en realitat les faríem més atractives i dificultaríem que les persones aprenguessin a utilitzar-les. Si els meus pares no em deixen emprar el mòbil i tots els meus amics en tenen, me’l deixen d’amagat i, si tenc un problema, no els ho dic.

Per tant, carta blanca? En absolut! Parlam de com «posar límits» i promoure «comportaments alternatius» a l’ús de tecnologies. Si ho voleu d’una manera més tècnica, de conductes governades per regles i de reforçament diferencial.

Resumint, està bé que la tecnologia ens faci por, però no que l’evitem o la prohibim, perquè hem de saber com funciona en un món en què, tard o d’hora, l’haurem d’utilitzar. En lloc de centrarnos en el temps davant les pantalles, ens hauríem de centrar en la funció d’aquest comportament i en allò que es deixa de fer, és a dir, a promoure comportaments alternatius incompatibles amb l’abús de les TRIC.

Material elaborat per  Dr. Jordi Llabrés Bordoy. Professor del Departament de Psicologia de la UIB