Al llarg del temps s’han elaborat diferents definicions de l’autoestima, però totes comparteixen bastant grau de concordança. Entenem per autoestima l’avaluació subjectiva, ja sigui positiva o negativa, que fem les persones de nosaltres mateixos, de la nostra vàlua personal. Popularment, la coneixem com estimar-nos o no a nosaltres mateixos. Però l’estimació és el resultat d’aquesta valoració, que depèn de dos aspectes: de la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de l’ideal al qual aspiram. És a dir, el que creiem que som i el que ens agradaria ser. Per tant, el grau d’autoestima variarà en funció de la discordança o proximitat que hi hagi entre aquests dos aspectes. Alguns autors com Susan Harter pensen que el que els altres creuen de nosaltres també influeix en el nostre autoconcepte.

Una persona amb una autoestima elevada mostra una visió «saludable» de si mateixa, accepta de manera realista els propis defectes, però no adopta un posicionament excessivament crític. Sentir-se bé amb un mateix no significa que hom no vulgui canviar alguns aspectes. El problema de les persones amb l’autoestima baixa és que fan una valoració molt poc realista i injusta de si mateixes, a causa, també, que aspiren a uns models massa exigents.

L’autoestima és molt important per al ple desenvolupament potencial dels nins i adolescents. És un requisit fonamental per gaudir d’una vida plena i, en definitiva, per ser feliç. Per tant, és molt important que tant els pares, com els professors i els educadors els ajudin a fomentar una bona autoestima. Les escoles han de ser conscients que els cal incorporar plans d’estudis encaminats a millorar els sentiments de vàlua personal. Una bona autoestima produeix els efectes següents (Gil, 1997):Aquest autor descriu alguns trets distintius que podem observar en persones amb l’autoestima baixa:

• Sensació de ser inútil, innecessari o de no importar
• Incapacitat de gaudir; pèrdua d’entusiasme per la vida
• Se sent trista i desgraciada freqüentment
• No es considera acceptable físicament
• Sent que no té amics
• Es considera inferior als altres
• Hipercrític amb si mateix i estat freqüent d’insatisfacció
• Es reconeix poc intel·ligent
• Por de desagradar i perdre l’estima i la bona opinió dels altres
• Hipersensibilitat a la crítica; sentir-se fàcilment atacat i ferit
• Indecisió crònica per por d’equivocar-se
• Desesperança, apatia, derrota, cessar qualsevol esforç; rendició
• Sentir-se incapaç de fer les coses per si mateix
• Considerar-se mal estudiant
• Culpabilitat excessiva; hom s’acusa i condemna magnificant els propis errors
• Perfeccionisme «esclavitzador» que condueix a un abatiment anímic quan les coses no surten amb la perfecció exigida
• Pessimisme, depressió, amargura i visió negativa global, que inclou, sobretot, a un mateix.

Segons Brunet i Negro (1994), és necessari que els pares, professors i educadors ajudin a:

• Cercar camps d’èxit en què puguin destacar i compensar-se d’alguna manera.
• Corregir el que no està ben fet, però suprimint frases destructives, amenaces i mals auguris. En tot cas, s’ha de criticar l’error i no la persona globalment. Per exemple: evitar frases com «ets un inútil» i dir «això no ho has fet bé» (fins i tot si són ells mateixos els qui tenen aquest tipus de pensaments, intentar rebatre’ls i reflexionar què tenen de cert)
• No exagerar les dificultats per evitar perills. Aquesta actitud és més aviat una font generadora d’ansietat.
• Deixar-los créixer promovent equilibradament la llibertat i responsabilitat.
• Infondre ànims perquè superin els petits fracassos i frustracions. Donar-los a entendre que tots ens equivocam; que les persones no poden definir-se exclusivament pels seus errors; que és possible corregir-se, millorar i, per tant, no han de desanimar-se.
• Que els nostres fets no contradiguin les nostres paraules. Hem de ser coherents per impulsar les conductes assertives (hem de pensar que, sobretot quan són petits, els adults servim com a models a seguir).

Altres estratègies que s’haurien de tenir en compte seria destacar les coses que facin bé, per exemple, amb elogis i afecte. Fins i tot quan hi hagi coses que no facin del tot bé, és a dir, alguna cosa que puguin millorar, elogiar-ne les parts bones. Als nins que són molt negatius, per exemple, que només se centren en les coses negatives que els passen, intentar fer-los valorar també les coses positives.

Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicòloga.