Seguint la psicòloga Laura Amado, especialitzada en psicopatologia infantil i juvenil, exposam algunes estratègies per facilitar al nin l'adquisició i el desenvolupament de la comunicació i el llenguatge de manera natural.

Quan el nin comença a adquirir el llenguatge, comet molts errors de «simplificació lingüística», com ara ometre parts d'una paraula, invertir l'ordre de les lletres, canviar-ne algunes per d’altres, etc.

Amb la maduració i l'entrenament natural, el nin assoleix un domini del llenguatge adequat, tant en la fonètica, el vocabulari com en la gramàtica, i l’adapta al context i a la persona.

Algunes estratègies per ajudar el nin a progressar lingüísticament són les següents:

• Expansions: l'adult reelabora l'enunciat previ del nin, però en manté el significat bàsic:
  • Fill: tara (= guitarra)
  • Pares: la guitarra
• Correccions implícites al llenguatge infantil: l'adult corregeix el llenguatge del nin sense remarcar-ho, no el corregeix de manera directa. D’aquesta manera, el nin aprèn el model correcte i l’adult té cura del seu acte-concepte:
  • Fill: e gui (= és grisa)
  • Pares: sí, és grisa.
• Saber esperar: és important respectar el temps que el nin necessita per parlar. Hem d'aprendre a callar, a donar-li temps i deixar espais comunicatius perquè el nin pugui fer la seva contribució. No hem d'acabar les paraules o frases que el nin intenta dir. Hem de transmetre-li tranquil·litat i confiança.
• Exigir el que sigui just per a cada nin: hi ha nins que poden parlar millor de com ho fan, però no volen esforçar-se. Per això, és important exigir-los des de petits que facin allò per al que estan preparats, per a la qual cosa cal animar-los que usin les paraules que coneixen, que s'esforcin a pronunciar-les i que no recorrin només a senyals i gestos. Si es limiten a utilitzar el llenguatge no verbal, cal fer veure que no els entenem perquè s'esforcin a verbalitzar.

Al voltant dels tres o quatre anys, pot aparèixer, de manera normal i evolutiva, el «quequeig evolutiu» i el nin quequeja al començament d’algunes paraules. Això pot generar intranquil·litat en els pares, que es poden pensar que el nin podria tenir algun problema en el desenvolupament del llenguatge. Com que és un fet natural, és important que la família i l'escola no ho visquin amb tensió i sobreexigència. Com més respectem el seu temps per parlar i menys el corregim directament, més es relaxarà i deixarà de quequeja