Existeixen diferents classificacions de les emocions. Una de les més comunes és la que distingeix entre les emocions primàries, que són les emocions bàsiques que tenim tots des que naixem: alegria, ira, tristesa, por, etc. I, per altra banda, les emocions secundàries, que es forjarien més endavant, a mesura que creixem i adquirim experiències. Les d’aquest segon tipus serien emocions més complexes que requereixen un cert grau de consciència d’un mateix. A més, depenen de les valoracions que es facin de les coses que ocorren al nostre entorn. Aquestes emocions serien la culpa, l’orgull i la vergonya.

La vergonya és una emoció que surt quan ens valoram negativament. Quan sentim vergonya, experimentam un desig d’amagar-nos, de desaparèixer, d’escapar d’aquella situació que ens ha provocat aquesta emoció tan desagradable. Normalment, sol produir-se quan estam envoltats de persones que ens observen, quan pensam que els qui ens observen també pensaran negativament de nosaltres.

L’emoció de vergonya està molt relacionada amb altres conceptes, com la timidesa i l’ansietat social. La vergonya per si mateixa no necessàriament ha de ser negativa, ja que es considera que totes les emocions tenen una funció adaptativa, i es creu que ens ajuda a comportar-nos adequadament en situacions diferents. El problema apareix quan aquesta emoció l’experimentam en excés, com la timidesa o quan sentim massa ansietat que ens impedeixen relacionar-nos amb els altres i fer una vida normal.

Un dels motius pels quals experimetam tanta vergonya és perquè insistim a fer-ho tot perfecte i no ens permetem equivocar-nos. Un altre motiu és que pensam que les persones que ens observen contínuament ens avaluen i critiquen el que fem. És fonamental acceptar que som humans i que de vegades ens podem equivocar, i no per això ens hem de detestar. Així com acceptam que els altres s’equivoquen i perdonam els seus errors, també ens hem de perdonar a nosaltres mateixos. Per tant, quan ens venen aquests pensaments negatius i excessivament crítics els hem de qüestionar i canviar-los per d’altres de més realistes. I, sobretot, atrevir-nos a fer aquelles coses que ens agradaria fer, però que, per vergonya, no fem.

Material elaborat per Maria Magdalena Campos Piña, psicóloga.