No és fàcil detectar un cas d’assetjament escolar o bullying, ja que les formes de manifestar-se solen ser subtils, poc alarmants i quan el professor no és present. Per aquest motiu, estigueu atents al que ocorre en les zones comunes, al pati, als passadissos o durant les activitats extraescolars del centre.

A més, els professors es podrien demanar: On se situa la barrera entre el que es pot admetre com un comportament normal i un d’assetjament?

La resposta no és fàcil, però un indici clar és la repetició i la diferència de poder o asimetria en la relació que s’estableix entre la persona assetjada i l’assetjador.

Aquesta relació és percebuda per la víctima com a molt dolorosa, injusta i no acceptada, encara que no ho expressi.

Per aquest motiu, els professor han d’estar atents a qualsevol canvi significatiu en el comportament de la possible víctima i tenir en compte els indicatius següents:

• Disminueix el seu rendiment acadèmic a causa de l’ansietat i l’estrès constant.
• Es nega a anar a l’escola sense motiu aparent o presenta símptomes de malestar, fingits o no, com mal de cap, de panxa, vòmits, problemes visuals, dolor als braços i cames, hiperventilació, etc. És el que es coneix com a conductes d’evitació.
• Presenta canvis en el comportament i de cada vegada és menys comunicativa: parla menys, deixa de sortir amb els amics, passa molt temps tota sola, està sensible i plora o s’enfada amb facilitat, o perd la gana i menja menys.
• Canvis en hàbits com dormir molt o desvetllar-se a la nit; abandonar l’atenció a la higiene personal; presentar senyals externs, com ara cops, blaus, esgarrinxades, o anar amb peces de vestir esqueixades.
• Per trobar els possibles agressor, cal cercar estudiants que tinguin un comportament agressiu, i no només pel que fa als possibles insults o agressions, sinó també a faltes de respecte, ignorar els professors quan els parlen, no deixar parlar als altres; que tinguin poc autocontrol i responguin de manera exagerada quan els criden l’atenció i que facin malbé el material de l’escola, ja siguin llibres, quaderns, taules, etc.

Si un alumne comparteix amb vós algun conflicte o moment violent, no li resteu importància. Respecteu la seva confiança i no ho comenteu públicament, però preneu-ne nota i feu-ne el seguiment per comprovar si es tracta d’un problema real i després adoptar mesures.

Val més prevenir que curar: fomentar la convivència és la millor prevenció

Tots sabem que la prevenció per evitar que es produeixin situacions problemàtiques és la millor manera d’actuar, ja que és menys dolorós per a les persones implicades, i, a més, redueix el risc que es desenvolupin situacions encara més greus.

La prevenció que aquí suggerim pren com a punt de partida la CONVIVÈNCIA com a eix del sistema relacional de l’escola.

A continuació exposam diverses maneres per fomentar la bona convivència a classe:

• Sensibilització dels alumnes: oferir materials que facin reflexionar l’alumnat sobre la importància de la convivència, com, per exemple, material audiovisual, tríptics, estudis de casos i activitats sobre valors i emocions.
• Formació: explicar a tots els alumnes els rols de les persones implicades en una situació d’assetjament, les conseqüències, i la manera com cal actuar davant situacions de violència: no callar, comunicar-ho al tutor/a, pares o a una persona de confiança; evitar situacions de perill, estar acompanyat, etc.
• Acció: animar l’alumne perquè prengui iniciativa i proposi activitats, com ara debats a l’aula, organitzar activitats de convivència, i activitats per evitar l’exclusió, les situacions conflictives i analitzar-les a classe.
• Pla d’entrenament en habilitats socials: es pot fer amb els tutors i la supervisió d’un psicòleg o pedagog del centre o extern.
• Legislació: establir la normativa sobre la convivència en els centres escolars, exposant de manera clara les finalitats educatives i penalitzant la conducta assetjadora.
• Difusió: potenciar missatges coherents entre pares, professors, personal no docent, etc. Es poden fer trobades amb les famílies per crear llaços de relació entre tots.

Actuem

Quan existeixen indicis d’una possible situació d’assetjament, immediatament hi hem de reaccionar i començar a aplicar mesures per solucionar el problema.

Una vegada detectat i localitzat el problema (les pautes d’aquest procés les poden trobar a l’apartat «Professors! Detectem l’assetjament escolar»), cal que ens mobilitzem tot d’una:

• Hem de fer entrevistes amb els alumnes implicats, d’una manera empàtica i creant un cercle de confiança, per obtenir-ne una visió exacte del problema. És necessari que garantim la protecció i el suport a la persona agredida.
  Podem consultar el mètode PIKAS a Internet. És un protocol detallat per seguir pautes a l’hora de fer entrevistes a l’agressor/s, la víctima i als espectadors:
• Hem de reforçar l’autoestima i la confiança de la persona agredida, mostrant-li els aspectes positius de la seva personalitat; fer que perdi la por, integrant-la en un grup que li respongui amb companyonia; treballar l’expressió dels seus pensaments, sentiments i emocions; mostrar-li suport per part de l’equip professional de l’escola i una via de comunicació oberta.
• Hem de parlar amb la persona agressora per augmentar la consciència sobre les repercussions del que ha fet. Fins i tot, amb la persona agredida, podríem fer una dramatització simulada canviant els papers i treballar, així, l’empatia de l’agressor. Això ho podem fer sempre que no impliqui un enfrontament entre ambdós o generi una situació incòmoda.
  Hem de demanar a l’agressor que expressi conductes alternatives al que fa, i explicar-li que la manera com ha expressat la ira no és la correcta.
  En aquestes situacions, el professor s’ha de mantenir ferm i no gens tolerant. Li ha de mostrar que no s’accepta la seva conducta. Això no obstant, li ha d’explicar que no es rebutja la persona sinó l’actuació que ha tingut.
• Hem d’identificar els espectadors i treballar-hi la col·laboració, elogiar-ne els comportaments responsables i explicar-los la necessitat de cooperar per no deixar-se intimidar pels violents.
  Aquest seguiment l’hem de fer conjuntament amb el cap d’estudis, la coordinació pedagògica i psicològica del centre, l’equip de tutors i les famílies dels alumnes implicats.
  A més, és recomanable que cada centre educatiu disposi d’un protocol establert sobre com cal procedir en aquests casos i posar-lo en pràctica.

Material elaborat per Lucía Palmer García, psicòloga.